La realitat
Havia arribat,
el món era seu,
les llums li emplenaven la cara.
Tan sols tres acords
l'havien portat
al lloc que ella imaginava.
Somriures i mans,
tots al seu voltant,
carícies que ja no somiava.
Estar dalt de tot,
canviar de ciutat,
la festa continuava.
I ara que tot s'ha acabat
veu per fi la realitat,
tres anys i l'oblit, tot era de fum, els peus li tremolen,
i ara no! no hi sol que la conforte.
Li van dir: tindràs
el món als teus peus,
no penses ja ho fem nosaltres.
Eres la millor
la gent ho sabrà
i tu sense adonar-te'n.
I ara que tot s'ha acabat...
Ja no tens res eres un joguet trencat,
saps que va ser massa fàcil pujar alt.
Tens tanta por a què no et miren pel carrer
tot era res i ara ja no pots fer més.
I ara que tot s'ha acabat...
