La sal de la mar
Cercant miratges al mig del desert.
Somiant demàs utòpics.
Desfent margarides ara si potser no.
El demà és la teva veu,
tens el timó del teu rumb.
Pren d’un glop la vida
amb gel o amb foc tu pots amb tot,
observant-te hi sents la mar.
Caminem plegats,
ballem al mateix so,
sent la sorra humida als peus.
La sal de la mar
se’t cola entre les ungles,
dissimulant segueixes caminant.
Passant pàgines d’un llibre en blanc,
buscant paraules que no existeixen.
Resseguint paisatges amb els dits, no en sé prou.
Potser més tard sortirà el sol.
Writer/s: David Morlà
