La riquesa
La riquesa,
no és estar podrit de diners
i viure sols per fer-ne més,
desesperat.
Que en els grans magatzems no hi ha
una secció on poder comprar,
tranquil·litat.
La riquesa,
és buscar l'amor pels terrats
cantant a cor amb quatre gats
la lluna plena,
i quan ja has fet prou esvalot
fugir corrents del sabatot
i la mullena.
La riquesa,
és desvetllar-se amb la foscor
i ser el fidel adorador
de la nit.
Que et trobi el sol jeient al ras
i t'acompanyi pas a pas
fins al teu llit.
La riquesa,
pot ser posar els peus en remull
tot i sabent que l'aigua bull
i escaldar-te'ls.
Prenent deixalles culturals
i tradicions patriarcals,
per eixugar-te'ls.
La riquesa,
és amb els quilos de consells
que no et poden païr els budells
fer-ne un manyoc.
Esperar el dia de Sant Joan
i al mig de la plaça gran
fotre'ls-hi foc.
La riquesa,
és desentendre's del destí
i triar qualsevol camí,
tots van a Roma.
Fer via sempre cap amunt
tot posant punt on hi va punt,
i coma on coma.
La riquesa,
és quan amb els peus per davant
el carro et vagi estirant
dins la mortalla.
Al fer el balanç del què has viscut
esclati dins el teu taüt
una rialla.
Writer/s: La Trinca
