La serenata (Voce 'e notte)
Si et desperta una veu de matinada
mentre t'abraça algú que no sóc jo,
amor meu, si vols, pots escoltar-la
sense enrenou; tu fes que encara dorms.
No has de dubtar ni anar a la finestra,
aquesta veu només pot ser la meua,
la que et parlava quan érem l'un per l'altre,
un sol país parlant un sol llenguatge.
Si la veu que duu la matinada
desperta l'altre, tu no tremoles, vida.
Digues que va sense nom la serenata,
fes que s'adorma amb qualsevol mentida.
Pots dir-li així: "qui canta sense mida,
o és que ha embogit o mor de gelosia;
la nit s'apiade del desesperat".
La veu va sola, i un cant, a tu què et fa?
Writer/s: Eduardo Nicolardi,Ernesto de Curtis
