L'art de Glauc

Abraham Rivas

Anys i tones de línies tortes,
com fum que escampa sense deixar rastre.
No sé què espere de l'estrany viatge
sense equipatge que emprenc a les nits
una i mil vegades. Invente un miratge,
intrús reincident, mentider del llenguatge,
gargots de paraules amb què desbarate
la imatge perfecta que porta el silenci,
temptat pel més car dels secrets,
l'art de Glauc dels guerrers
sense espasa. Potser és massa
l'atreviment: gelosia
dels mots que no tinc
per a dir-te com voldria dir-te
que escric cada vers com si fos el primer
per a dir-li primer al següent, sempre, i sé
que aquesta follia no admet companyia
i tanmateix, sense tu no ho faria.
Així, pren només aquestes
cinc paraules, resum sense trampes
de totes les altres
amb què fracassa l'intent
darrer i atrotinat de trobar-te
on puga torbar-te el cor.