La sardana
Dels Pirineus
a la Costa Vermella
dels Pirineus
per tot l´Empodá
si un es catalá
duu sempre dins l´orella
de la Cobla el cant
que láire va vibrant.
La má dins la má
jo danso la sardana
que mai no morirá
la dansa catalana.
Quan de lluny la sents
el cor ja té frisança
que es com el bon temps
un cant plé d´esperança.
Es sota el cel
un simbol de la terra
dansa fidel
que ens ha acompanyat
dansa que ha arrelat
que es pau i no pas guerra
viu i canta fort
vencent tota dissort.
La má dins la má
jo danso la Sardana
i em sento despertar
un ànsia que agermana
má del Roselló
un altre má l´espera
passa el Canigó
no troba cap frontera.
Son com d´amor
les mans formant l´anella
i es amb fervor
que anem puntejant
centre el nostre cant
la llum de cada estrella
la que brilla més
si un dia aquí vingues.
La má dins la má
jo danso la Sardana
que mai no morirá
la dansa catalana
qui de lluny la sent
retroba l´esperança
te la durá el vent
si mai tens enyorança
te la durá el vent
si mai tens anyorança.
