La sargantana de dues cues
Si voleu saber un conte?
jo bé us el diré,
no en vull cap pesseta
ni tampoc cap diner.
Lo que em convindria
un got d'aiguardent,
i després el conte
ja el 'nirem dient.
Busqueu sargantanes
per los pedreguers;
si fan dues cues
valen molts diners.
A Gòsol les compren
i en paguen bon preu.
Busqueu sargantanes
minyons, si en trobeu.
D'una sargantana,
en una ocasió,
n'han dat dotze duros;
val més que un moltó.
I ara se'ls ha morta,
ai! Quin desconsol!,
Per una sargantana
hauran de dur dol.
Aquesta gent n'eren
un poc enlletrats,
i ara se'ls enriuen,
que els han enganyat.
El qui és més de plànyer
el pobre Jaumet:
que no sap de lletra
i es creu aquest fet.
El Jaumet rumia:
Per ser ramader
en comprarem matxos
i moltons també.
Seguirem la terra,
Andorra i Pallars,
i a totes les fires
ficarem el nas.
Gòsol és un poble
que no hi ha senyors,
i ara jo em penso
que n'hi tindrem dos.
Duran geca llarga
i barret rodó,
i al encontrar-los
els direm "senyor".
Writer/s: Popular
