La teua sort se n'ha anat
Baixes la mirada
que no et vaja a delatar,
els somnis d'un dia
qui te'ls ha pogut llevar.
Proves a alçar-te,
tornes a caure,
ja no queda temps de
fer-ho una vegada més.
Agafa la meua ma
i dorm-te junt a mi,
despertàs demà,
encara estaràs ací,
el mateix lloc de sempre
que t'ha vist créixer.
La teua sort se n'ha anat
Mans a les butxaques
recolzant-te a la pared,
els dies es fan llargs
però els anys passen corrent.
Mires enrere,
ja no queda res,
les empremtes que deixares
ja no es veuen gens.
Agafa la meua mà...
La teua sort se n'ha anat
