La teva ànima
Vull dir-te tantes coses
que quan et veig s'esborren les memòries,
semblo estúpid i em caic malament.
Entenc que no hi ha normes
que si tu vols jo em deixo que t'escampis
com un virus, dins del meu cervell.
Oh, i no vull la teva pell
Oh, si no encendre la teva ànima.
Et mostres infinita
i amb peus de plom em busques entre els dies
perquè estàs tan perduda com jo.
M'invites a un naufragi
i sé que aquí tan sols seré una espurna
que brillava una nit de tardor.
Oh, però no vull la teva pell
Oh, si no encendre la teva ànima.
Writer/s: Jordi Gasion
