La sort dels rius
No s’hi val que m’enganyis
ara o mai siguem fràgils
ja no sóc una nena
impassiu, somrius
Més històries de les teves
tens la mateixa sort que segueixen els rius
no s’hi val que te’n vagis
com et pesen les mans
Vull llepar-te la sal que et baixa pels ulls
abraçar-te i tenir-te quan tot és absurd
i provar d’inventar-me un racó per tenir-te aquí.
Hem baixat pel torrent de la teva mercè
Vaig remant
per parlar amb les marors
cops de mar se t’endinsen
i et tornen traïdor
I et desfàs
sense massa remor
i t’emportes les cendres que em vull quedar jo
Ves, no hi ha pressa,
l’aigua balla amb mi
i la pau que t’emportes
la veuré els matins d’estiu
Vas deixant que les coses
s’empapin de tu
vull la sal que s’enganxa
quan surto de tu
i enterrar-me a la sorra
per seguir sentint-te aquí
De la sal i les cendres que em queden de tu
