Laura
Veig caure fulles dels seus arbres
ballant en l'aire tímidament
i me'n recordo dels teus cabells
deixant-se dur pel vent.
Juraria que la llum et desitja
un pel més que els demés
però Laura no em preguntis si t'estimo
perquè no ho se.
Fent servir el cor per llibreta,
la de les notes amb mala lletra
omplo pàgines i més pàgines
en format columna estreta.
Cada petit detall irrellevant
em fa pensar en tu
però Laura no em preguntis si t'estimo
perquè no ho se.
Ara que ja han passat els dies
i sembla fer bon temps,
ara que els arbres ja no perden fulles
i els carrers s'omplen de gent,
ara no ets més que un bon record
que deixa un regust indiferent
però Laura no em preguntis si ja no t'estimo
perquè no ho se.
