L'autobús
I de cop i volta s’ha aturat,
s’ha quedat quieta al meu davant,
i una mirada accidental,
ja res es mou al seu voltant.
I ara fas veure que no em veus
i jo faig veure que no et veig,
seguim ballant en la distància..
Però al final no ens hem entès.
No m’he atrevit a dir-te res.
I després, després de tot,
quan ja no quedava ningú,
m’he imaginat que ens trobàvem
a la parada de l’autobús.
Ens hem mirat i tu has rigut,
i en veure la llum dels teus ulls
he desitjat que no arribés mai
aquell coi d’autobús!
I ara fumo mentre espero
i maleeixo el teu orgull.
I penso en tot el que podria haver-te dit
en aquesta parada d’autobús.
