La taula dels proscrits
Sempre al racó,
a la taula dels proscrits.
El got als llavis
i un cigarret als dits.
Amb quatre llunàtics
de pas pel món:
jo m'hi quedaria
però no hi trobo lloc.
La nit encetada.
Comença el ball.
M'ofega la boira,
m'encega el fum.
I xerra que xerra
salvant el món
mentre que aquest món
se'n riu, de mi.
Digue'm quan em vindràs a salvar.
Perquè jo ja t'estic esperant.
S'obre una porta
i et veig entrar.
Ets una reina
que m'ha desterrat.
La teva presència
m'ho deixa clar
i em quedo en la boira
amb els meus marcians.
Però, oh meravella!,
déu existeix:
has mirat enrere
i m'has fet l'ullet.
Déu existeix,
però està en contra meu:
m'han fallat les cames
i he caigut d'esquena.
Digue'm quan em vindràs a salvar.
Perquè jo ja t'estic esperant.
Writer/s: Xavi Múrcia
