La taula petita
Ens veiem els tres un cop a l'any, i cada cop que ho fem,
és com si ens haguéssim vist ahir i sembla mentida.
El del restaurant que ja ens coneix ve i ens abraça a tots.
-va, passeu al fons us he parat la taula petita.
No hi ha cap més lloc en aquest món on siguem tan sincers,
hi ha moments de mal de panxa i tot de riure com bojos.
Fent la sobretaula ens allarguem, l'últim client se'n va.
La mestressa diu: - Es pot fumar, va vinga, què us poso?
I encara parlem de tu...
I encara parlem de tu...
De les coses bones que fa temps vam descobrir plegats,
de com sempre en els pitjors moments hi veies sortida.
Sempre un a altre diu: Senyors, ho hem de fer més sovint.
Però mai no quedem perquè tothom té la seva vida.
I encara parlem de tu...
I encara parlem de tu...
I encara parlem de tu...
I encara parlem de tu.
Ens veiem els tres un cop a l'any, però cada cop que ho fem, és com si ens haguéssim vist ahir.
I sembla mentida.
