La vall de la mort
Tant de bo pogués ser fort
Com ho era abans de tornar a la
Vall de la
Mort I sortir a buscar tota aquella llum
Que m’està esperant, un cop més, lluny d’aquest poble
Vull atravessar ciutats
Conviure amb estranys
Dibuixar-te cada nit
En el cel, oh, en el cel
Aquí a la vall no passa el temps
Tothom s’ha conformat i ha deixat de lluitar I ara sóc com un gos rabiós
Que ha embogit i no té cap mena de por
Faré girar molins de vent
Pujaré a dalt d’un tren
Saltaré directe al buit A l’espai, a l’espai.
