La tenda de la calma
Davallant la costeta ens trobàvem amb la tenda de vinils,
eren discs, eren joies, tan autèntiques com el dolor
que ens dona la nostàlgia de no poder trobar-los en lloc,
On anirem ara? a escoltar la música de la calma…
calma…
El desig satisfet sense màgia no ens arriba a complaure del tot
la felicitat tecnològica ens marca un camí ben buit.
Ja no podrem fer amics a la tenda que es compraven els mateixos vinils,
i què podrem fer ara? estant sense la tenda de la calma…
calma…
I la calma no és el silenci,
tampoc la solitud
d'una ànima que ho dona tot per perdut.
I la calma no és el silenci,
tampoc la solitud
d'una ànima que ho dona tot per perdut.
I la calma no és el silenci,
tampoc la solitud
d'una ànima que ho dona tot per perdut.
Writer/s: Oliva Trencada
