
La teua veu
Em sé hereu i descendent
de guerres perdudes
falten molts plats de calent
al segle que inauguren
al circ del món els pallassos
s'administren i governen
hi ha però qui enceta aplausos
en veure'ls per la tele
Assumiràs la llar d'un món
i serà el foc rebel del teu món.
I m'urgeix dir nosaltres
com a única noció de pàtria
encoratjar-se i cridar.-ho
amb la lucidesa de la infància
estic tan malalt de tu
que ara t'odie ara et vullc
conscient que necessite
aquest país en plenitud
Assumiràs la veu d'un poble
i serà la veu del teu poble
Depredem blats i aigua
negre petroli i rajoles
acabarem morint agermanats
paradoxes de la història
enmig de tanta desfeta
ni a favor del respecte nimi
i en disbauxa de productes químics
pel planeta i la condemna
Assumiràs la veu de la Terra
i serà un udol del teu planeta
I finalment assumiràs
la teua veu
que serà la teua única i pròpia.
Writer/s: Lluís Vicent