La trista realitat

Gerard Sesé

El cabell despentinat i el jersei mal combinat
els ulls queden amagats rere uns vidres ampliats
a sota d'un braç hi du tres llibres apilats
quatre pèls mal afaitats i un granet a sobre el nas

A l'hora del pati ningú no juga amb ell
ell es fa el simpàtic però tothom fuig corrents

Pel passadís sempre sol camina amb pas accelerat
submergit en el seu món que el fa sentir menys menyspreat
quan se n'adona que ell és el nen marginat
el seu cap inventa amics per no sentir-se apartat

I al menjador seu sol per dinar
allà a un racó on no hi ha... ningú

Cada nit somia que perdrà la por i respondrà a tots aquells que avui dia es riuen d'ell

Entre somnis ell és el líder
tothom li fa cas al monarca de l'esbarjo
ell és el rei del menjador!

Altre cop torna a entrar a classe amb el somriure forçat
mentre passa entre les taules sent algú que s'ha burlat
de com porta avui el cabell i el cinturó que s'ha posat
res canvia, un dia més, així és la trista realitat

Res a fer... només que passi el temps
no té fe... no en el mateix!

A la vida sempre hi ha aquell que és dèbil davant del fort
així és la trista realitat