Laussedat

Sitja

Vull sortir-me'n, fugir-ne
dels caducs colors;
vull sortir-me'n, dibuixar-me
amb pinzells trencats...
i perdre el nord, esvair la por
que ens constreny en un plec del cos.

I un retrat, el meu retrat,
qui em pretén reduir
a un sol esbós, desig frustrat,
que m'estreny sola en un espill.

Vull variar-vos, reinventar-vos
com no heu somiat mai,
i així exposar-vos a contagiar-vos
d'uns delers innats...
i tornar-se boig, esgarrar la pell
que ens constreny en un plec pervers.

I fer amb les mans,
sobre el vell llençol,
un forat per poder marxar,
i sentir el fred d'un oratge estrany
que ens anime el rostre exhaust.

Un instant etern, en blanc,
un espai silent on germinar.

I el retrat, el meu retrat,
no es més que un segell badat
fet de coralls, consumat desig,
records d'un antic afany.
Al fer amb les mans, sobre el vellretrat,
un vitrall per on descobrir
un retaule nou, olis sense marc,
d'un paisatge al natural.