L'avís
Hi ha més de sabotatge en els teus dits que els ions s'entesten en marcar la diferència.
El pols empolsinat dels meus vestits i les més últimes indulgències i aquell reclam que resta escrit.
Sumen i assumim. Deixem anar farsa i modèstia. Pensem i ens penedim de no haver dit res més i encorsetat l'inquiet enginy a les lloses de les voreres.
Hi ha més d'absurd i plagi en els teus socs que els meus peus s'entretenen amb violència.
El rusc que pren el risc dels llavis muts i l'històric recull de la paciència i aquell desfer camins sense final.
Perdem i perdonem i ens aferrem al fons del llagrimal. Riem i omplim el riu de preguntes i precs i d'intenció formal que s'enfonsen plor avall com un peix abissal.
Writer/s: Mireia Madroñero
