La veritable llegenda de Sant Jordi
Cavaller que no és valent,
menys del que es creu.
Ell no ha nascut per ser ser guerrer,
no té gaire fe.
Olora el drac i arronsa el nas,
voldria marxar.
Sant Jordi no és pas tant valent,
menys del que es creu.
Donzella forta i cor calent,
filla de reis.
Mirada dura i gest rebel,
nervis d’acer.
Olora el drac i aixeca el cap,
no dubtarà.
Donzella forta i cor calent
s’apropa el moment.
Desperta el drac,
ni amor ni pietat.
Rèptil alat i verd.
S’enlaira el drac,
de negre es torna el cel.
Flames i foc, infern.
Sant Jordi es fa enrere un pas
petrificat.
S’amaga i clama compassió
pels seus pecats.
Però la donzella treu corrent
l’espasa del rei.
Apunta al cor del llangardaix,
la llança al vent.
I cau el drac,
es desploma indefens.
Cau abatut als peus.
I mor el drac.
Un riu roig li surt del pit.
La donzella somriu.
Dorm, valent,
que mai no ho sabrà la gent.
Dorm, valent,
que mai no ho sabran.
