Le mal du pays
Quan la droga es pren com medicament
i es posa en venda el nostre cor
i el present es viu amb remordiments
les ales negres creixen
i el valor s'adorm
Si el desig no mou com motor del temps
No hi caben jocs de seducció
l'altre tu a mort d'impotents laments
les ales negres creixen
el valor s'adorm
tot es fon i els destins emboiregen
Però esperes, tot sabent que es fa tard
perds les hores
tan se val, mai no et canses del de sempre
el rellotge empassant, mans pesades
mentrestant tots els somnis envelleixen
Perquè tanta vanitat?
Qui creus que ens està observant?
Què hi ha més enllà del pont?
És temps perquè retornes
amb tu i amb els teus
i amb els meus
i amb tot el que ha estat sempre
Però esperes tot sabent que es fa tard
perds les hores
és igual, mai no et canses del de sempre
el rellotge aturat, mans pesades
tan se val mentre esperes desesperes
tot sabent que ja és tard, hores mortes,
és igual tots els somnis envelleixen
el rellotge aturat, treu les ales
alça el vol
i aprofita per a créixer.
Writer/s: Pau Miquel Soler,Arthur Caravan
