Les dones
Per més que intente apropar-me a tu,
per més que nade, sempre estàs lluny.
Convoques ones amb una mà
i amb l’altra fas una trena de corals
al meu voltant.
Em trobe com un peix de cotó:
eixampla’m i desfés-me del tot.
M’espentes, vols que me’n vaja lluny
i quan me’n vaig la ressaca em torna a tu.
Les dones
-com l’oceà-
sabeu el misteri.
Els homes
només anem
només anem només anem nadant.
Ja m’ho va dir un poeta ancià:
“Compte amb les dones i amb l’oceà,
els homes fem per entendre el món,
però elles venen del fons, del fons, del fons”.
Les dones
-com l’oceà-
sabeu el misteri.
Els homes
només anem
només anem només anem nadant.
