L'enemic

Tarannà

Hi ha un traïdor que vol fer-me empassegar
Remolins que xuclen cap a la fosca
Negre nit, el dia fou amenaça
Quan el desamor i la pena són un de sol...

Enemic pitjor que un mateix no hi ha
Vigila´t les dents si mosseguen ungles
Vaig voler fugir de la meva ombra
L´alegria queda a set hiverns de la vall...

Voltes a dins del llit, per no poder sortir
el meu pitjor enemic
M´he estat enganyant a mi mateix

Quan ja tot era fosc, el cor de calabós
somnis de ferro fos
Jo només volia parar el temps

Quan la ràbia es fa la pedra de l´estómac i pesa, humitat a dins del pit, cor agre que crema. Ganes de plorar. Hi ha una cosa que m'apreta el coll. És un crit ofegat. Dits que es mengen mans que em menjo. La pell m´arranco a tires. Sensació de novullser-hi. Vull marxar a l'arribar. He vingut per marxar. Tu tranqui, tranquil, relaxa't... Respiro humitat. A dins del cap, pressió. Una nosa que m´apreta el coll. Quan la ràbia es fa la pedra de l´estómac i una cosa que m'apreta el pit. Quan la ràbia es fa la pedra de l´estómac i pesa...