L'epitafi


Print songSend correction to the songSend new songfacebooktwitterwhatsapp

Nits combatent la natura
em sembla que m'estic tornant boig
els dies passen lents i a empentes
ja no sé què pensar del present

Ni del passat,
ni del futur.
De nits intranquil·les, de batalles perdudes.
De mescles de ràbia, nostàlgia i luxúria.
Ja sóc escarabat i no em moc per pura mandra.
Dormiu tots tranquils que ja us despertarà el crit.

I quan rebenti no sabré que faré
Si caure al buit o pagar-ho amb vosaltres
Si desterrar-me d'aquest pou alienant
O convertir-me en una bona amenaça

I quan rebenti no sabré on anar a parar
Potser a l'infern que se m'enduguin les brases
Continuaré recordant les vostres cares
De moment només em falta una frase

Necessito un bon epitafi,
Necessito un bon epitafi,
Només és qüestió d'una frase;
quan la tingui ja avisaré.

Necessito un bon epitafi,
Necessito un bon epitafi,
Només és qüestió d'una frase;
quan la tingui us ho faré saber.


La incomprensió m'ha portat fins aquí…
La frustració em fa pensar així…
L'alienació em fa actuar així…