Les bruixetes

Oriol Canals

Conten que va ser una historia llarga,
En una nit del més de juliol
La lluna tota blanca passejava
I els arbres no feien soroll

Comptes follets fades i princeses
sortiren de calaixos i racons
I anaren pos a poc i de puntetes,
al lloc assenyalat de la reunió

I passaran mil anys i tornaran les princeses
els dracs els follets i les bruixetes

mitja nit i encara discutien,
que fer amb aquell país tant avorrit
on tots els nens i nenes caminaven
sense rondalles contes ni cançons

llavors el drac llaunetes va aixecar el dit
i amb veu clara i senzilla els hi va dir
"perquè no sortiu tots de casa vostra
i aneu a fer un somriure als veïns?"

I passaran mil anys i tornaran les princeses
els dracs els follets i les bruixetes

Tots van acceptar aquella proposta,
amb ulls espurnejants i eixerits
I al punt d'encís de les sàvies bruixetes,
sortiren al bell mig de mil camins
Carregant a l'esquena un bell farcell,
per pobles i ciutats varen votar
Rondalles cançons contes escamparen
tot fent sortir el sol de dia i nit

I passaran mil anys i tornaran les princeses
els dracs els follets i les bruixetes

I van passar 10 anys i van tornar les punyetes
Els mails i els concerts a les placetes