L'escarada
Papallones i roelles,
mots que s'emporta el llebeig...
Garrida, et cerc i no et veig,
enmig de tantes gavelles.
Malviatge la segada
i aquell que m'hi ha portat!
Malviatge el blat pintat
i els restobles de civada!
No hi hagués tan bona anyada,
paraules ens hauríem dat:
Paraula enamorada,
paraula d'enamorat.
Un cop ple d'ordi el graner,
curulla de blat la sitja,
quina jove haurà pruïja
d'un segador escarader?
Falç al puny i cor balder,
ell se'n va tot endarrer...
i ella qui se'n regositja!
Pronòstic de la sembrada
per mi bé fóres traïdor,
que de tan bona llavor
em portes tan mala anyada!
De tan bella espigolada
com se m'era presentada
no n'hauré un mal roegó...
Adéu, cor enamorat,
adéu, paraules lleugeres,
com al pallús de les heures
ben d'hora us hauran ventat!
Que mai ningú digui blat
que ja no el tingui ensacat
i a redós de gramaneres!
Segaré d'altres gavelles,
cercaré un altre festeig...
Amb vosaltres, que hi ha pledeig
qui no us coneix, jovencelles,
cor lleuger, promeses belles
-papallones i roelles
que esflora un buf de llebeig!-
Writer/s: Guillem Colom,En Mates
