L'escorça del cel
Enmig del sol i la terra,
enmig de la terra i el sol
hi ha una escorça de runa
que ennegreix tot el món.
Cercant diamants a la lluna
llunàtics exploradors
trobaren evidents proves
de petjades sobre la pols.
Habita un xicotet monstre
tot pujat a un torreó
que neguitós es pregunta per tot
abocat al seu balcó.
Ell sap de la seva força
més el reté el temor
a reobrir l'escorça i així
obrir un forat a un món nou.
Però només amb un dit
trencà el vel un dia fosc
i la llum enlluernà la terra
mostrant la mar, la verdor.
Ara al seu balcó fan niu
cridaners pardals de colors;
ara s'ha capgirat la nit,
ha vençut el seu temor.
Bordaven les feres ferotges
acostumades a la foscor,
tremolaren veient proper el fi
els amos de l'horitzó.
Pilots en naus de ferro
cosiren el vel grisós
i la terra tornà a l'ombra,
van ser rebuts com herois.
Però només amb un dit
trencà el vel un dia fosc
i la llum enlluernà la terra
mostrant la mar, la verdor.
Ara al seu balcó fan niu
cridaners pardals de colors;
ara s'ha capgirat la nit,
ha vençut el seu temor.
Writer/s: Sebas Redó
