Les dues cares de la vida
Passo mitja vida, sol i fent camí
Busco una resposta, per subsistir
I de sobte vens tu, millor si ets aquí,
Crec en les distàncies, si ets a prop
Crec en els silencis, si els fas com saps
Crec també en el destí, si jo hi sóc i ets amb mi
Pintem junts la junts la línia fina, que ens separa allà al fons
Amb paraules i mirades, sempre neixen emocions
L’altra mitja vida, vull fer-la amb tu
Em fas sentir lliure, tranquil i segur
Tu si que em fas sentir, perquè sempre ets aquí
Crec en les petjades, que junts anem fent
Crec en les paraules, que ens anem dient
Sé que a cada nou gest, la força va creixent
Pintem junts la junts la línia fina, que ens separa allà al fons
Amb paraules i mirades, sempre neixen emocions
Pintem junts la junts la línia fina, que ens separa allà al fons
Amb paraules i mirades, sempre neixen emocions
Writer/s: Xavi Sánchez
