Les sabates del pallasso
Una llavor només diu
les formes que no seran.
M'he mirat amb els teus ulls.
M'ha costat de reconeixe'm.
fins que he cremat tots els motllos.
És tan còmode ser així, amb
aquesta mida,
amb aquesta forma,
més petit,
més grotesc.
A prop de la teva pell
sóc feliç.
