L'estiu a la ciutat
Estiu, la ciutat batega,
la ciutat es torra i s'empolsega;
tothom sua i esbufega:
Estiu, la ciutat batega,
crema l'asfalt i enganxa com la pega.
Només veus gent que va cansada
amb la llengua a fora
tota assedegada.
Quan la fosca ve a la fi
no es pot pensar a dormir.
Val més, val més anar a ballar
i l'aire lliure respirar.
Demà la calor de l'estiu tornarà
i viurem sota el pes de la calda, de la febre,
de la calda, de la febre.
Ballem, que la nit no dura;
a ciutat el temps mai no s'atura.
La llum de la lluna és pura
i aquesta nit jo em sento criatura.
Ballarem fins que apunti el dia,
sota aquesta lluna
que ens fa companyia.
Writer/s: Mark Sebastian/ Steve Boone
