Les últimes llums de tardor
Les llums del final de l’any s’apaguen
Anunciant-nos l’hivernació de l’ànima
Melàngia d’emocions mai sentides
Nostàlgia del que mai va passar
Vents del color de l’ambre et glacen els ulls verds
Ullals gèlids se’t claven al coll
Recorda el dolç néctar del passat
Desitjos, algún dia tornaran
Les últimes llums de tardor
Arriben, anunciant-nos la nit més llarga
Reseu, espereu el final
Les flors de primavera no tornaran
