Les valls del foc
Ni els estels ni les bruixes, la ventada escriu els meus camins
tinc la pell cremada, la sang esbravada, sóc de terra endins
baixo el foc a l’espatlla, a la nit més curta de tot l’any
la foguera crema, la guspira salta, falles ancestrals
El solstici ens du la crida, tot és vell i tot és nou
quan vingueu ja ho entendreu: una flama és el que ens mou
fusta avall per la muntanya, torxa encesa dins la nit
quan vingueu ja ho entendreu: sents el foc a dins del pit
Els teulats de pissarra, a les nits, els contes dels padrins
de la vall més fosca fins al coll més ample, sempre els porto a dins
Writer/s: Pol Cruells
