L'habitació
Em van ensenyar a funcionar
amb prejudicis, pors, responsabilitats,
totalment condicionat
a no cometre errors i ser disciplinat,
és la soga que ofega.
La matèria és inútil
per a desenvolupar-me,
els somnis són
els moments més positius
de la meva existència,
corre que no els agafes.
En l'habitació de la realitat no queda aire per a respirar,
en l'habitació de la realitat sempre em costa
creure-ho!
La maquinària segueix
sempre el mateix ordre
les mateixes peces oxidades,
rebavades, desgastades,
l'olor que respire
condiciona al meu asserèn.
Writer/s: Manu Chabrera,Héctor Tirado
