L'herència
Ni les petjades deixades de sang al fang
ni l’empremta dels dits al món
ni el desert dels dies forçat a distingir
de l’ombra qui és qui
ni el miratge que es creia
a l’abast
capaç de convertir l’abisme
ni tot el que vam jurar no dir
secrets ja eterns de tu i de mi
ni el fals saber a cada cruïlla
què calia deixar viure o morir
no en quedarà res?
Ni el record que venia al vespre
seductor d’un temps fictici
ni els rostres que esperaven
les cendres de l’ànima
per néixer de nou
ni tot allò que mai vaig veure
però vaig sentir existir
dins la nit.
Ni tot el que un dia vaig creure
que formava part de mi
ni tot el que hi havia
en els altres de mi.
No en quedarà res.
Writer/s: RES
