L'estanquera

Narcís Perich

L'estanquera fa bugada
jo busco un bitllet o dos,
tots els dies semblen caure
com les fulles de tardor.
He sortit a quarts de quatre
i el cel segueix canviant
però ara duc bótes de plata
i no em deixen relliscar.
Ara els dies a la costa
sembla que s'han acabat.
Ja no menjaré llagosta
ni seuré al teu costat.
I el geperut de Notre-Dame
no canta cap cançó.
Seu a dalt de la teulada
i es bronzeja sota el sol.
Com s'abracen els que per fi s'han trobat!
Com escombren les senyores el terrat...
Jo no sóc qui per parlar-ne però entenc què pensaran.
I si els teus cabells els bufa el vent
jo seré un huracà.
La tempesta va ser forta
però la barca surt demà.
Jo no sóc com aquests homes
que seuen al meu costat.
Jo crec en les meves coses,
i ells no es posen al davant.
Com s'abracen els que per fi s'han trobat!
Com escombren les senyores el terrat...
Jo no sóc qui per parlar-ne però entenc què pensaran.