L'eterna esperança
No serà que no em comporto diàriament de forma amable;
que no lluito contra les vuit il•lusions indesitjables.
- Llegeixo cada dia al twitter, les paraules del Dalai Lama. –
No serà que no em comporto diàriament de forma amable.
No serà que no m'esforço per ser cívicament impecable;
tot i ser pobre pago per tot allò que és pagable.
- Dono gràcies per ser mileurista, ja entenc que no hi ha res millor a la vista. –
No serà que no m'esforço per ser cívicament impecable.
Ja n'estic fart, de ser l'eterna esperança;
de donar el millor de mi i que es riguin a la cara.
Ja n'estic fart, de fer cas del que diuen els altres;
i més si els hi veig tant clar l'odi a la mirada.
Però així anem passant. Potser no n'hi ha per tant.
No serà que no m'expresso amb precisió documentada;
he convençut a tots els professors que en un primer moment dubtaven.
- He estudiat una santa carrera, i ara sóc un més a la filera. –
No serà que no m'expresso amb precisió documentada.
Ja n'estic fart, de ser l'eterna esperança;
de donar el millor de mi i que es riguin a la cara.
Ja n'estic fart, d'escoltar les històries dels altres;
i més quan es veu que no saben del que parlen.
Però així anem passant. Potser no n'hi ha per tant.
No serà que no estic obert a les opinions alienes;
que empatitzo amb totes les postures imaginables.
- El que no aconsegueixo entendre, es perqué em manen els de sempre –
No serà que no estic obert a les opinions alienes.
Ja n'estic fart, de ser l'eterna esperança. De donar el millor de mi i que es riguin a la cara. Ja n'estic fart, de jugar amb les regles dels altres. I més quan es veu tant clar, que sempre fan trampes.
Però així anem passant. Potser no n'hi ha per tant.
