L'exèrcit del fracàs
Hem viscut durant molts anys la terrible anunciació
de triomfar i ser algú en aquest món.
No ha tardat gaire temps a arribar un fracàs en forma de sac
carregat amb desenes de pors.
I aviat ens vam sentir sols,
trepitjats per la bota de l'egoisme.
"Ets el que tens", ens deien.
I a les mans hi portàvem l'esperança d'un nou temps.
"Ets el que tens", ens deien.
I tan sols ens teníem a nosaltres, res més.
No vam creure'ns que la sort pogués ser gaire bon argument:
el patrimoni és el nostre present.
Per això hem bolcat al carrer el simbolisme de la voluntat,
vam fer-nos forts i ara ja som milers.
I aviat ens vam sentir sols,
trepitjats per la bota de l'egoisme.
"Ets el que tens", ens deien.
I a les mans hi portàvem l'esperança d'un nou temps.
"Ets el que tens", ens deien.
I tan sols ens teníem a nosaltres, res més.
