L'havanera del modern
Ai mira mira mira mira mira mira
que modern que ens va.
S'ha comprat unes ulleres de pasta
i un jersei dels anys setanta.
I quins arguments que gasta,
ell és pura novetat.
Mentrestant s'omple la boca
parlant sobre la postmodernitat.
Ai goita goita goita goita goita
li cauen els pantalons.
Tots són iguals, tots van igual, però ell
es pensa que és l'únic del món.
Però ningú l'entén encara,
ell va un pas per davant,
mentre els altres s'arrosseguen,
ell ja fa temps que sap la veritat.
Iiiiiiiiiii....
I és la és l'havanera del modern.
I potser tot això que dic potser res té sentit.
Perquè tot, tot es caduca,
també aquesta cançó.
I mentre passa de moda
algú ocuparà el seu racó.
Iiiiiiiiiii....
I és la és l'havanera del modern.
Iiiiiiiiiii....
I és la és l'havanera del modern.
Writer/s: Ernest Crusats
