L'home de color
Buscant les passes trencades
darrera l'estació,
cercant pistes enterrades
sota qualsevol lloc.
Mirant les cares marcades,
buscant l'home de color,
no trobo el que esperava
i tot acaba allà al fons.
Paraules extraviades
que escolto pels racons,
darrera segueix l'estàtua
i continua observant.
Imatges vàries estranyes
que topen al meu cos,
mirades fredes clavades
dins el meu pensament.
Buscant l'home de color,
perdut a l'evolució,
buscant les línies d'algú
que no troben al final,
buscant l'home de color,
perdut a l'evolució.
Colors brillant al seu rostre,
marcat per sempre més,
mirada blanca als seus ulls,
penetra entre les parets.
L'aigua cau entre les llums,
no deixa veure els carrers,
ha començat la llegenda
dins el meu pensament.
Cada pas al seu ritme,
cada so un record,
paraules que no m'atrapen,
llums que no són al seu lloc.
Darrera algú m'agafa,
però només hi ha un desert,
línies perdudes per l'aire,
disparant al meu cap.
Buscant l'home de color,
perdut a l'evolució,
buscant les línies d'algú
que no troben al final,
buscant l'home de color,
perdut a l'evolució.
Writer/s: Xavi Boronat
