L'home del destí
Vaig sortir de casa per fer el meu camí
i d’una llambregada el vaig distingir
Era un gran senyor que em mirava de fit a fit, bon vent
Ei jove no fugis jo sóc l’home del destí
demana’m tot el que tu vulguis i es realitzarà, aquí
Jo sóc qui decidirà tot el que passarà,
tot el que s’ha d’esdevenir passa per la meva mà.
La pinta d’aquell paio ja no em va agradar
i li vaig fotre una pedrada al bell mig del cap
L’home caigué a terra i es va dessagnar
i de cop i volta el món es va parar.
Ja no podem fer-hi res el món s’ha acabat aquí
Ja no queden camps ni flors ni camps de futbol aquí
Australia no pertany finalment al Quim Aymemí
Ja no podem fer-hi res el món s’ha acabat aquí
De cop i volta l’home es va estremir,
tenia convulsions i li feia molt mal el pit
Conscient del seu estat i tenint remordiments,
vaig pensar en ajudar-lo i oferir cafè calent.
El gran senyor patia en aquells moments un gran dolor
i vaig decidir sense presses acabar-li l’amargor.
Vaig engegar el meu cotxe i tot passant-li pel damunt
notava un crec-crec-crec d’ossos esclafant-se sota el meu pes.
Ja no podem fer-hi res el món s’ha acabat aquí
Ja no queden camps ni flors ni camps de futbol aquí
Australia no pertany finalment al Quim Aymemí
Ja no podem fer-hi res el món s’ha acabat aquí
