L'Infern de Gel

Manfel

I em diràs que estàs bé tot sol?
Davant abismes, trampes i finals
Sé el que sents, és com mil agulles apuntant a un centre de gravetat
Ho has sentit? Diuen que és etern
Ni un ni dos ja, l'aturaràn

I és inútil que vegis el cel color blau
Davant aquests monstres que et fan sentir igual
Que un exèrcit de vint mussols

Qué en saps tú, de vetl.lar sa mort
Si no hi ha ningú, a l'infern de gel
I he sentit qualcú respirar
Deu ser el de sa falç que ver per jo

I és inútil que vegis el cel color blau
Davant aquests monstres que et fan sentir igual
Que un exèrcit de vint mussols

I és inútil, I és inútil, I és inútil...