L'home que dibuixa papallones
Al matí, els Mossos l'han aturat.
Estava sol al parc,
no s'ha resistit.
Li han trobat un bloc i alguns colors:
les proves suficients
per prendre'l detingut.
Ara seu en una habitació:
una taula al davant,
manilles als canells.
Observat, lligat, interrogat
per ulls de llop que el miren
darrere un vidre fosc.
Tenen l'home que dibuixa
papallones de colors.
Tenen l'home que somia
mirant lluny a l'horitzó.
El govern difondrà un comunicat
que els mitjans emetran
fins a l'avorriment.
Els jutges li prohibiran somiar.
Diputats, en poltrones,
aboliran les papallones.
Gent corrent que pren el sol,
nens jugant vora del mar.
I a la sorra, fregant l'aigua,
s'enlairen papallones de colors.
Terrorista, radical,
activista de l'incert,
guerriller de la utopia,
cap rebel ple de follia;
inestable, irreverent,
agitador, antisocial,
vivint sempre fora límits;
llibertari, amoral,
destructor de fonaments;
arrel que trenca el ciment,
un virus demolidor
vacunat contra la por;
descarat de cap alçat
famolenc de llibertat,
operari d'un absurd
que demà pot ser el futur.
I a la platja algú dibuixa
papallones de colors;
i a la platja algú somia
mirant lluny a l'horitzó.
