Llamp que em partís
No reconec el teu rostre però els records són inesborrables. Més que mil paraules, són imatges memorables.
Es va refredar tant que cremava. I és que cremava tant que glaçava. I res era ferm perquè tot podia caure.
Perquè tots dos sabíem com començava però no com acabava.
Llamp que em partís en odi i amor.
Llamp que em partís i es calés foc.
Ens despullaríem tots dos per només vestir-nos d’il·lusió.
Writer/s: Llacuna
