Llargues distàncies
Estaves perduda en un desert de sensacions,
estaves freda, però tenies ulls de foc,
llargues distàncies, em vas conèixer,
ja sé que estaves esperant.
Ara, la teva cara, apagada, enfonsada,
deixa molt que desitjar,
de quan expressions brillants,
Envaïen el teu cos,
i ensenyaven els teus dubtes,
abans d'una vida violenta,
que tanmateix... s'apaga.
Quan la infància neta formava imatges fantàstiques,
que es desfeien poc després, per tornar a créixer, augmentant.
Fins arribar a un cos encès,
fins arribar a un món de carícies,
abans d'una vida violenta,
que tanmateix... s'apaga.
Ara res t'encén emocions,
ara tot són tardes grises,
tota una curta vida violenta,
que tanmateix... s'acaba.
