Li batega fort el cor
La Marina, alegre peixatera,
d’una vil.la marinera.
Dibuixa el seu somriure,
quan el sol la il.lumina.
I amb empenta renovada,
dignifica els fruits del mar,
que amb dolçor de mainadera,
te’ls presenta ala nevera.
El seu tresor preuat
En Miquel, pescador de professio.
Boig perdut per la Marina.
Quan tothom perfila el son,
mou les caixes esquerdades.
Amb la forca desgastada,
ell enfilarà la xarxa.
Porta la pell impregnada,
per la olor de les salines.
Tantes nits de fer-se al mar.
Li batega fort el cor,
quan escolta aquell motor.
Acostant-se cap el far,
l’arribada en el vell port.
I somia amb el moment,
que trobar-se amb en Miquel,
sigui pura fantasia,
se la miri amb alegria.
La convidi a fer un café,
li digui que tot va bé,
que la vida continua,
i aixi l’ompli un dia més.
Ella és vídua, d’un altre matrimoni.
Una historia d’altres temps.
S’imagina un nou futur,
amb el seu gran pescador.
Ha pintat de tres colors,
la façana i el rebost.
En Miquel quan surt de port,
lluny somriu i se la mira.
La passió del vent del nord.
Li batega fort el cor.......
Al seu món, de vergonya moririen,
si tot el poble sabés,
que és real el seu amor.
És viu com el primer dia.
Que Li batega fort el cor....
Writer/s: Xavi Criado
