Lliçons de vida
Ahir vas dir-me amb un somriure que no m'estimes quina ironia, després de viure i de conviure al teu costat.
Per tu era fàcil, quatre paraules, només façana, amor de plàstic; però jo patia i em deprimia t'era igual.
Lliçons de vida m'has donat.
Lliçons de vida.
Lliçons de vida m'has donat.
Lliçons de vida.. t'haurien d'ensenyar.
Semblaves fràgil quan vaig trobar-te, enamorar-me et va ser fàcil. Vaig estimar-te fins adonar-me de l'engany.
I ara recordes en la distància, la nostra història inacabada. Potser algun dia, voldràs tenir-me, serà tard.
Lliçons de vida m'has donat.
Lliçons de vida.
Lliçons de vida m'has donat.
Lliçons de vida.. t'haurien d'ensenyar.
Writer/s: Roger Colobran
