Lippershey

Sitja

Neix la llum, el món és llum,
com un vitrall on els colors d'un dia estrany
prenen formes que mai hem somiat.

Però el Sol, no hi veig el Sol,
surt esquerp per l'horitzó no acostumat
esgarrant tota intuïció del món.
Un paisatge melindrós
que altera els perfums
d'un món caduc que ja ha expirat,
com un llenç que vol fugir del seu marc.

I el món, el nostre món,
ha esgarrat els vells contorns de la raó
fent possible allò que mai s'ha escrit.

És moment de començar
un passeig per els camins ja trafegats
però mirant allò que mai no hem vist.

I la llum, aquesta llum,
ha esclarit aquells estels d'un cel obtús,
tristos cúmuls d'il·lusions d'infant.

I el Sol, ja veig el Sol,
surt despert per el costat no acostumat
fent del món un generós present.
Un paisatge inusitat
que altera els contorns
d'un temps passat, que ja ha expirat,
però que torna a mi replet d'altres vents.