Llàgrimes de gel
Mira,
com la freda nit s'alça i ens
crida,
llum de lluna blanca com la
vida,
que em vares donar sense voler
mira,
com els ocells volen lliures
sigues,
forta com l'oceà infinit i
crida'm,
tanca els ulls ben fort i seré
amb tú.
Les teves llàgrimes de gel,
m'enduré horitzons enllà,
quan el mar em porti lluny d'aquí
les teves llàgrimes de gel,
es fondran demà al matí,
quan el mar em porti lluny,
lluny d'aquí.
Sigues,
com el vent que empeny les veles,
digam,
que mai deixaràs de somiar,
lluita,
quan les ombres caiguin damunt teu…
les teves llàgrimes de gel,
m'enduré horitzons enllà,
quan el mar em porti lluny d'aquí
les teves llàgrimes de gel,
es fondran demà al matí,
quan el mar em porti lluny,
lluny de mí
