Lluna
Veig una brillor estranya
traspassant els meus cristalls
que se m'endinsa en la casa
i em furta la intimitat
Benvinguda sigues, fada,
reina dels enamorats,
musa de cada poeta,
senyora del "negre estat".
Lluna! Lluna! Lluna!
M'has omplert el cor de joia,
m'has deixat bocabadat;
m'ha sorprès la teua força,
que n'era ben enyorat.
Serà que des del meu nínxol
hauré perdut el costum
de cercar-te i de trobar-te
de viure amb el teu perfum.
Lluna! Lluna! Lluna!
Writer/s: Partaka
